viernes, diciembre 07, 2007

SALT

El que observa, pateix
que no es cristal·litzi.
Els peus aixecant-se,
a poc a poc,
deixant enrera
plomes blanques.
Sense espais
per parlar,
les músiques criden
plenes de consignes.
El cor del barri
batega esverat.
Tot canvia
i molt ràpid,
pels ulls.
El silenci
crida gruixut
en els dibuixos
de les parets.

No hay comentarios:

Publicar un comentario