siOna
Tempus fugit...
jueves, octubre 28, 2010
Aquí em tens a l’espera, a l’espera eterna d’aquest temps que no passa. Temps d’un llangardaix tombat al sol xuclant la llum, deixant-se amarar. La humilitat més absoluta de l’espai en blanc.
1 comentario:
Katalkova E.
5:27 p. m.
El que espera, desespera, petita :)
Increïble, com sempre. Un plaer llegir-te!
Responder
Eliminar
Respuestas
Responder
Añadir comentario
Cargar más...
Entrada más reciente
Entrada antigua
Inicio
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
El que espera, desespera, petita :)
ResponderEliminarIncreïble, com sempre. Un plaer llegir-te!