jueves, octubre 28, 2010

Aquí em tens a l’espera, a l’espera eterna d’aquest temps que no passa. Temps d’un llangardaix tombat al sol xuclant la llum, deixant-se amarar. La humilitat més absoluta de l’espai en blanc.

1 comentario:

  1. El que espera, desespera, petita :)
    Increïble, com sempre. Un plaer llegir-te!

    ResponderEliminar