sábado, abril 10, 2010

DALAK

I durarà
l’esclat dels teus peus,
com esclops,
com còdols de riu,
tocant-se sota l’aigua.
Com el ressò profund i constant
del acomiadar-se
per sempre.
El teu perfil
cridat pels records
flota en l’aire
mentre t’observo
en córrer.
La cua alta,
els malucs potents,
el nas obert,
com madura magrana.
Els cavalls,
silents,
en ritual de comiat,
t’acompanyen.
La manada,
per últim cop amb tu,
una sola ànima.

1 comentario:

  1. Muy hermoso poema. Gran potencia de las imágenes. Todo un homenaje!

    Viva esa pasión...

    ResponderEliminar