Canten els llops.
La cova ressona el plor.
La cova enbolcalla
les veus lamentacions.
Llops, nit i lluna.
Trilogía antiga
que desvetlla
l’instint, l’arrel.
Darrera les arrels
el posicionament
dels meus peus
sobre aquest món.
La sort roda esvalotada
al centre del meu pit.
Les parpelles
ventallen el misteri
del jo observant,
callat i astut.